Dos blocs lineals, paral·lels a les corbes de nivell, formen un pati central interior que manté el pendent original del terreny i comunica visualment amb el bosc contigu. (Veure plànols)

Un pendent que s'endinsa el l'Aula Magna i el vestíbul central fent que l'interior i l'exterior quedin íntimamemnt lligats en aquests dos indrets de l'edifici.

Els nous espais generals de la facultat s'organitzen donant prioritat al programa i a l'estructura que els suporta.

La voluntat inicial és aconseguir un edifici on els espais requerits i els sistemes constructius utilitzats siguin ben evidents i simples, i en els que la necessària arbitrarietat en l'elecció de les opcions compositives possibles, quedi reduïda al màxim.

S'evidencien interiorment les diferents solucions constructives escollides: murs de gero pintat, forjat reticular aparent, instal·lacions vistes, terratzo continu i no diferenciat.

A l'exterior, i de manera semblant, es diferencien les diverses àrees funcionals amb tractaments diversos.

El cos dedicat a la docència forma un sòcol de dues plantes, tractat amb formigó vist.

A l'interior, les entrades a les aules formen un cos de pissarra negra que cal travessar per accedir al seu interior.

Finalment, el nucli de comunicació entre aules i laboratoris es singularitza amb un aplacat de pissarra negra igual que el del corredor d'aules interior.